Qui no coneix Brassens? Qui no ha taral·lejat algun cop alguna de les seves cançons. És una veu instal·lada en la memòria col·lectiva de més d’una generació. "La mauvaise réputation", "Brave Margot", "Marinette", "Les copains d'abord"... La música perdura, però potser es veu borrosa la imatge de l'individu. Potser ara és el moment de descobrir l'home i, de passada, de descobrir la llum de la vella França, que a voltes s'ha amagat rere les ombres. La França que tantes vegades a fet de fil d'Ariadna salvant-nos del laberint i ens ha permès apagar la sed quan se'ns ha negat l'aigua. Potser és el moment de tornar a descobrir el compromís, ara que ens torna a dominar el desencís. Veiem qui hi ha darrere d'aquell individu estrany, educat, tímid, poeta incòmode; llibertari que va triar el camí individual en lloc de les lluites col·lectives, sense negar les seves creences, oposant-se a la violència, a la doble moral, a l'arbitrarietat de la justícia i del poder; l'home tranquil que va fer de la seva veu un cant compartit.
L'Institut Francès de Barcelona presenta fins el 20 d'abril l'exposició Brassens ou la liberté, que ens arriba de la Citté de la Musique de París on hi va ser l'any passat.
És complicat exposar la vida d'un artista sense recórrer al fetitxisme fàcil de la contemplació d'objectes que van compartir el seu alè i prescindint de la seva creació. Com exposar Brassens sense Brassens? Sense prescindir del fetitxisme que, en el fons, és l'esquer que atrau el seguidor devot? Una manera és dibuixant el personatge dotant-lo d'ànima a través de la mirada d'un altre artista. I l'exposició és això: la mirada del dibuixant i il·lustrador Joann Sfar, l'autor de la història il·lustrada El gato del rabino, potser un dels millors còmics dels darrers anys. La veu que sentirem potser no serà la de Brassens, sinó la veu íntima d'algú que se l'estima. Tota l'exposició és una interpretació a través del dibuix i del color, com si fos una passejada per les planes d'un àlbum de retalls. Una passejada enmig d'un bosc d'arbres, on mentre parla Sfar ens acompanyaran documents inèdits, manuscrits, instruments, la ràdio, fotografies i arxius audiovisuals.
Per veure totes les cançons de George Brassens il·lustrades per Sfar, cliqueu sobre la imatge
Ens hi passarem!
ResponEliminaSfar + Brassens: ineludible!
ResponEliminaMe ha encantado lo que has escrito sobre Brassens, estoy contigo.
ResponEliminaPor el compromiso.
Por cierto , si te gusta Francia, la chanson y los franceses en general, mi ex hace un programa en ComRadio desde hace años, "Boulevard", sobre todo ello.
Aqui te dejo el link: http://www.comradio.com/flash/index.asp?anchor=&programa_detall=&data_prog=&id_cerca=&cerca=
Tinc un petit hàndicap amb en Brassens; és el que m'agrada més, el que em cau més bé... com a persona. Sempre he tingut la sensació que havia d'entrar més en el seu món, esforçar-m'hi. Però sóc irreductiblement Brelià; Brel primer i els altres després. Que sóc gaire mala persona?
ResponEliminaNo faltaré a la cita, però.
Galderich, serà una bona passejada per la memòria.
ResponEliminaLeb, no es poden desaprofitar ocasions com aquesta, oi?
ResponEliminaPombolita, tenia un saber estar i un saber decir muy característico.
ResponEliminaMe miro quien es tu ex :)
Lior, amb la música passa com amb els amors. T'arrosseguen irracionalment.
ResponEliminaBrel és molt gran. Et fa més bona persona :)