La reconstrucció de Barcelona i altres mons

dijous, 12 de gener de 2017

2001, HAL 9000 i el Gólem



El 12 de gener de 2017 HAL 9000 fa 25 anys des de la data del seu naixement a la pel·lícula 2001: Odissea de l'espai, dirigida per Stanley Kubrick i estrenada el 1968. HAL és una supercomputadora dotada d'intel·ligència artificial. Celebrar-ne la data de la creació no tindria més importància si darrere d'aquest "personatge" cabdal en l'argument de la pel·lícula no s'hi amagués una història que ha passat desapercebuda fins ara. Per arribar a l'ànima de HAL, comencem pel principi, abans del seu naixement, amb unes dades que no per ser conegudes deixen de ser interessants i que ens permeten recular fins el segle XIX.




L'any 1892 el compositor britànic Harry Dacre (1860-1922) escrivia "Daisy Bell", una de les cançons més populars del music hall del segle XIX i que va popularitzar la cantant anglesa Katie Lawrence (1868-1913), l'any 1899.

Entre els anys 1961 i 1962, el físic John Larry Kelly, de Bell Labs, utilitza un ordinador IBM 704 per sintetitzar per primer cop la veu humana i fa servir la coneguda cançó de Harry Dacre.




El recorregut de la cançó continua quan l'any 1968 "Daisy Bell" es converteix, no pas per casualitat, en una de les cançons més tristes de la història del cinema. Reculem mentalment a aquell 1968, tan significatiu per moltes raons. Sortíem un vespre del cinema Florida de Barcelona, just al costat de l'enyorat Price de les vetllades de boxa i de lluita lliure, després d'haver participat en un espectacle visual com fins aleshores no havíem vist mai en una pantalla. Els més petits no teníem edat per entendre ni el significat ni el sentit narratiu de 2001: una odissea de l'espai, d'Stanley Kubrick i Arthur C. Clarke, però els adults tampoc; l'ús de la música, la coreografia, el so com a tècnica narrativa, els efectes especials i tots els elements tècnics de 2001 ens van segrestar els sentits. Vam sortir del cinema amb la sensació d'haver participat en un esdeveniment important. Vam créixer sense ser-ne conscients.

Però un regust agre ens quedava a la boca després d'haver presenciat la trista mort de HAL 9000, després de rebel·lar-se contra la tripulació de l nau, mentre s'esllanguia cantant "Daisy, Daisy", la cançó que li havia ensenyat el seu instructor, Mr. Langley, a la planta de HAL Laboratories d'Urbana, Illinois, on va néixer aquell 12 de gener de 1992 (1997 a la novel·la de Clarke) que ara celebrem, i per no deixar les xifres rodones, cent anys després que Dacre la compongués sense saber que seria l'últim alè de HAL i del seu àlter ego, el Gólem.


El Gólem en una escena animada de la pel·lícula Der Golem 
(1915 i 1920), de Henrik Galeen i Paul Wegener,
basada en la novel·la de Gustav Meyrink


Kubrick, jueu fill de pares emigrats des de l'est d'Europa (1), juga amb la idea del Gólem, un gegant de pedra al qual li dóna vida, segons la càbala, la paraula hebrea emet (אמת), que significa "veritat" i que du escrita en el seu front. Coneixem aquesta figura llegendària, entre d'altres autors, a través de Jakob Grimm, a El periódico para ermitas (1808); Ludwig Achim von Arnim, amb Isabela de Egipto (1812); E.T.A. Hoffmann i Der Sandmann (1816); pel conte El Gólem, de Isaac Bashevis Singer; però sobretot per El Gólem (1915) de l'escriptor austríac Gustav Meyrink (1868-1932), i per les tres versions de la pel·lícula Der Golem (1914, 1917 i 1920), de Paul Wegener. Malgrat tot, El Gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (1909), obra clàssica de la literatura jueva en llengua jiddisch del segle XX, de Yudl Rosenberg (Rodomsko, Polònia, 1859 - Mont-real, 1935), rabí, cabalista i estudiós de la tradició jueva, és la història que narra el mite modern del Gólem.

La llegenda explica que el rabí Loew va construir el Gólem per defensar el gueto de Praga de l'antisemitisme. Quan el gegant de pedra embogeix i comença a matar indiscriminadament, com l'ordinador HAL de 2001, Loew el sacrifica esborrant-li del front l'àlef (א), primera lletra de l'alefat i principi de totes les coses, amb la qual cosa queda la paraula met (מת), "mort", de la mateixa que David Bowman apaga els sistemes cognitius de HAL, que es va apagant mentre canta "Daisy, Daisy".

D'acord amb la llegenda, les restes del Gólem estan guardades en un taüt a les golfes de la sinagoga Staronová, o Sinagoga Vella-Nova, de Praga, i pot ser retornat a la vida de nou si és necessari. Només caldrà connectar de nou el sistema operatiu.

Quan vaig donar a conèixer públicament per primer cop aquesta relació entre HAL i el Gólem, un lector em va comentar que havia vist en una escena de la pel·lícula la paraula emet (אמת) a l'ordinador. Jo no l'he sabuda trobar. Si fos així, la teoria del Gólem es convertiria en alguna cosa més que una afortunada coincidència.




*


Nota:

[1] Kubrick va deixar sense realitzar una pel·lícula sobre l'Holocaust. Com afirmen Jan Harlan, durant molt de temps productor executiu del director nord-americà, i la seva filla, volia fer una pel·lícula sobre l'Holocaust, però mai va tenir un bon guió. Kubrick volia aconseguir els drets de la novel·la de Louis Begley, Wartime Lies, la història d'un nen jueu i la seva tia que fugen de l'ocupació nazi de Polònia. Begley  s'havia mostrat reticent a cedir els drets del seu llibre, però la seva admiració per Kubrick va suavitzar la seva postura.

Una vegada més, Kubrick es va embarcar en una investigació exhaustiva. Va fer la localització d'escenaris per Europa i va posar en marxa el càsting: Uma Thurman i l'actriu holandesa Johanna ter Steeg es perfilaven com a candidates al paper de la tia. Però va tenir la mala sort que Spielberg es va avançar amb La llista de Schindler i Kubrick va desestimar temporalment posar en el mercat una pel·lícula de temàtica tan semblant.


La sinagoga sinagoga Staronová, o Sinagoga Vella-Nova,
de Praga, en una postal dels anys 20

dijous, 5 de gener de 2017

Festival de la infància



Des de fa més de cinquanta anys, coincidint amb les festes nadalenques, se celebra a Barcelona el Festival de la Infància i de la Joventut. Nascut el 1963, any en què el saló es va instal·lar en el recinte de la Fira de Mostres de Barcelona a Montjuïc, fins l'any 1966 va dur el nom de Festival de la Infancia. Va ser en aquest mateix any que l'OJE de la Falange va muntar un enorme estand, en el qual van instal·lar un campament d'activitats a l'aire lliure amb ponts, passarel·les, tirolines i tendes de campanya, amb focs de camp i actuacions musicals, així com pistes de bàsquet, voleibol i altres esports.

En aquell 1963 ja feia quinze anys que Radio Nacional de España a Barcelona organitzava la Campaña benéfica, iniciativa de l’actor Emili Fàbregas, conegut popularment com Senyor Dalmau, i el locutor de l’emissora, Joan Viñas. Aquest popular programa tenia com a objectiu que cap nen es quedés sense joguines i dirigia la seva activitat sobretot als nens hospitalitzats, raó per la qual recaptaven donatius que es traduïen no només en joguines sinó també en material quirúrgic, mantes i medicines. L'any 1967, va ser Ràdio Barcelona l'emissora que va agafar el relleu de la campanya, que encara perviu cinquanta anys després. Però aquesta no és precisament una bona notícia: senyal que alguna cosa no es fa bé quan la pobresa afecta tantes llars.


"Queridos niños y niñas,
amados del corazón,
señor Dalmau, señor Viñas,
ya comienza la emisión."


Els senyors Dalmau i Viñas


Per incrementar la xifra dels donatius es va organitzar una rifa que més tard es va convertir en tómboles benèfiques. No obstant això, arribats a l'any 1963, i un cop superada l'autarquia i instal·lats els ministres tecnòcrates em el Govern de Franco, els responsables de la campanya van acordar desenvolupar aquesta campanya en un festival, la primera edició del qual es va celebrar entre el 20 de desembre i el 6 de gener al Palau número 1 de Montjuïc.


Anunci de la tómbola de la Campaña benéfica de RNE
La Vanguardia, 1968


La iniciativa va comptar des d'un primer moment amb el patrocini de l'Ajuntament de Barcelona i la Delegación Provincial del Ministerio de Información y Turismo, i la col·laboració econòmica de diverses firmes comercials interessades en el nen com a consumidor just en el mateix moment en què començaven a entrar en algunes llars els primers electrodomèstics. Malgrat la innocència infantil, el festival no tenien cap més objectiu que el purament econòmic, com ja s'havia posat de manifest a partir de l'any 1942 amb la creació de la Feria Oficial y de Muestras de Barcelona amb què el nou règim volia enllustrar la capital catalana un cop acabada la Guerra Civil. Mireu l'enllaç següent. Espanya entrava en la modernitat.



3r Festival de la infància (1965-1966)