Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dimecres, 9 de maig del 2012

Digue'm pocavergonya!


L'any 2012 es van celebrar els 100 anys de la creació de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que emprengué la tasca de redactar el primer diccionari que esdevindria normatiu, després de segles de fer servir el català de forma intuïtiva, sense normes, sense escola, amb prohibicions, i encara li quedava per viure la llarga nit de postguerra i de la dictadura (una més). Aquesta efemèride va tenir ressò a les xarxes, on amb la iniciativa aParaula'm (cliqueu l'enllaç per veure totes les paraules triades) a través del projecte de Paraula viva, i l’empenta de l’infatigable Víctor Pàmies, es va celebrar amb l'apadrinament d’una paraula per cada blog participant, fins a confeccionar un diccionari manual d’aquells mots que, per raons diverses, tenen un regust especial en l’imaginari de cadascú.

Per fer la tria primer vaig pensar a recórrer a l’imaginari familiar exclusiu, però hauria demanat massa explicacions. M’he decantat, doncs, pel camp semàntic dels insults. Contra l’insult contundent de la llengua castellana, sempre m’ha semblat curiosa la manera atenuada d’adjectivar els individus i les actituds que s’escapaven del seny imperant a la Catalunya d’ambdós costats del taulell.

Sempre he pensat que darrere dels insults catalans hi havia l’esperança oculta d’esmenar les conductes esgarriades. Un cas és la llarga col·lecció d’eufemismes per anomenar les putes (“meuca, bagassa, marfanta, marcolfa, barjaula, bardaixa...”), que han perdut la sonoritat de la zorra castellana, que potser un dia van tenir per a qui s’omple la boca per qualificar els “pecats” aliens perquè ha convertit en virtuts les seves mancances. O l’habilitat eufemística de cagar-se en déu sense blasfemar, o de convertir el verb “fotre” en poca cosa més que un carquinyoli. Mots com “babau”, “enze” o “ruc”, tenen ressonàncies infantils; “ximple” i “poca-solta” són una categoria inferior a “idiota” o “imbècil” i sembla que es vulguin dir sense ofendre, no debades en aquest nostre país hem tingut una Lliga del Bon Mot.

Davant de l'Hospital de Sant Pau (vist a Neus dibuixa)

Em quedo amb pocavergonya en honor a la meva àvia, que deia que, al contrari que el “sinvergüenza” castellà, els catalans als desvergonyits no els prenem tota la dignitat i n’hi deixem una mica perquè puguin redreçar la seva conducta.

12 comentaris :

  1. pocavergonya!

    ai, no, que hi ha un apunt després ;) el meu sogre, quan volia ofendre deia "sinvargüensssa!", deia, com la teva àvia, que era més ofensiu que no pas en català. M'agradava aquest costum de raonar els penjaments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clidice, segurament ens plau a tots ser una mica pocavergonyes :)

      Si no raonem, què ens queda? (com a humans, vull dir; com a animals, potser seríem més feliços menjant i copulant).

      Elimina
  2. ma iaia, quan s'emprenyava molt, mos exclamava "carnussa!", una paraula que sempre mos va impressionar però que no sabíem ben bé què volia significar.

    ara, després de llegir-te, he anat a buscar-la al diccionari català-valencià-balear, i diu:
    CARNUSSA f.
    || 1. Quantitat excessiva de carn (Mall.); cast. carnuza.
    || 2. Dona indecent, massa desvestida (Solsona). «Que és carnussa, aquesta dona!»

    suposo que quan érem petites mos ho devia dir pensant més en l'excés de carn, o acusant-mos de falta de seny (una vegada més, la consideració "malèfica" de la carn...).

    en aquella edat, no crec que mos ho digués com un sinònim d'estes altres paraules que has escrit i que semblen més fines: meuca, bagassa, marfanta, marcolfa, barjaula, bardaixa... o putes.

    bona nit, enric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, iruna, no m'imagino la teva iaia (jo li deia iaia a la meva) dient "carnussa" en aquest sentit. La paraula és contundent, sens dubte. Segurament tenia en el cap alguna cosa semblant a allò que és escreix, excessiu, sobrer, innecessari. I sí, què hi vols fer: món, dimoni i carn. En aquest país són molts anys d'escombrar qualsevol escletxa que permetés l'alegria de la carn.

      Bon dia, iruna.

      Elimina
  3. doncs no està malament això d'insultar sense acabar de prendre la dignitat de l'altre..
    fins i tot alguns insults de tan rebuscats poden semblar floretes..:)
    pocavergonya, sembla que no tindria traducció castellana o la traducció seria inexacta en quan al significat últim..
    bona troballa pocavergonya!
    ei.. pocavergonya..la paraula!:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. lolita, gràcies. Segurament hi deu haver alguna intenció en això que dius: són tan rebuscats que no se sap a què fan referència.

      Et dic el mateix que a la Clidice: no està malament ser una mica pocavergonya! :)

      Elimina
  4. m'he assabentat massa tard d'aquesta iniciativa...
    Els retols aquests jo no els havia vist, però si els de no escupir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, encara estàs a temps!

      Cert, els de no escopir estaven en els tramvies i en els autobusos, al costat de "Prohibido hablar con el conductor".

      D'aquest de parlar bé també n'hi havia en castellà.

      Elimina
  5. Apunt genial, pocavergonya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Galderich; en vida teva!

      Elimina
    2. M'he assabentat tard de la iniciativa del Pàmies (segur que ell se n'alegra, perquè hi acostumo a participa per fer-li la gaita). La veritat és que no hauria sabut triar una paraula, però m'he divertit molt amb les troballes, especialment amb la forma d'argumentar la tria feta. He vist que la paraula triada es posa en comparació de l'equivalent castellà per a treure'n conclusions (sovint apriorístiques), i acabar concloent que els catalans som "diferents".
      En el cas de pocavergonya, sembl que la conclusió remetria a aquell mite del "seny".

      Elimina
    3. Lluís, quan de les obvietats (és evident que llengua i idiosincràsia van de la mà)se'n fa bandera es pot caure en el ridícul; però l'ésser humà està necessitat de creences...

      He triat precisament "pocavergonya", irònicament, per fer aquest retrat del seny. Les llengües es desenvolupen sense cap reflexió paral·lela; per tant, tota reflexió a posteriori falseja el sentit natural de l'evolució.

      Elimina