Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

diumenge, 11 de desembre del 2011

Once upon a time... [02]


...ensenyaven a les dones que el món era dels homes

14 comentaris :

  1. La publicitat ens defineix en cada moment. Molts anuncis antics aconsegueixen fer-nos posar vermells. El que ara és escandalós abans era normal. Millorem, malgrat tot...

    ResponElimina
  2. Al llit amb la corbata posada? Ara s'han passat!

    ResponElimina
  3. Jo el que trobo pitjor d'aquest anunci és l'esmorzar al llit. No ho soporto i no li veig cap mena de gràcia! No entenc que això es vengui com el súmmum del luxe...

    ResponElimina
  4. ostres, aquest anunci, les feministes el possaran a caldo...que bo! es del temps que els anuncis de tabac no estaven prohibits!

    ResponElimina
  5. tot és indecent, anunci, corbates i senyora, com també l'anunci d'ahir de la nena emperrucada. Ens queden molts més Enric? així i tot, avui encara n'hi ha de l'estil!

    ResponElimina
  6. Eastriver, jo crec que els anuncis actuals no han canviat tant. S'han tornat més subtils, però la dona com a objecte és present contínuament, i s'accepta.

    ResponElimina
  7. Allau, segur que la corbata mostra el que els llençols amaguen.

    ResponElimina
  8. Galderich, jo tampoc he entès mai quina gràcia té l'esmorzar al llit. El servilisme, sí.

    ResponElimina
  9. Aris, de tabac també en tinc algun. Però com diu la kalamar, anuncis d'aquest estil encara se'n fan. I alguns passen com si res.

    ResponElimina
  10. kalamar, estic embrancat amb tres apunts que porten feina, així que m'he buscat un entreteniment per omplir buits. N'hi ha uns quants, però els aniré allargant.

    Encara que resultin repulsius, inquietants, de mal gust... diuen molt de la nostra societat i d'allò que hem acceptat i que acceptem.

    ResponElimina
  11. Aquesta dona objecte ens ofereix una segona lectura no gaire difícil de fer: darrere hi ha una minyona (a l'època probablement negre; ara més aviat hispana) que fa la feina dura i permet a la mestressa de casa anar a la perruqueria i al fitness tot sovint.

    ResponElimina
  12. Comme il faut! Jo li porto l'esmorzar al llit cada diumenge al meu home :-)))

    ResponElimina
  13. Brian, i segurament podríem fer més lectures. Una altra de possible és el benefici que algunes dones han obtingut del servilisme. Molts homes, creien que eren ells qui duien la batuta, ignoraven la realitat.

    ResponElimina
  14. Miraculosa, no preguntaré si te'l trobes amb corbata o sense.

    ResponElimina