Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dissabte, 30 d’abril del 2011

El nostre lloc en l'Univers


La nostra capacitat d'orientació respecte el lloc que ocupem en l'espai físic és limitada. Controlem els espais més immediats i habituals: la llar, el barri, el lloc de treball; a partir de la ciutat comencem a tenir problemes i hem de recórrer a guies i plànols perquè l'estructura urbana és, per al nostre cervell, més caòtica que racional; i el mateix es pot dir de les infraestructures del transport: bus, metro, tren, carreteres. La mobilitat per territoris més grans que el d'una localitat ja precisa d'un nou element, el mapa; tant pel que fa a relacions interurbanes com de situació en un context més ampli: país, continent, la Terra.

Situar la Terra en un lloc de l'Univers no arriba, per a la majoria dels mortals, més enllà de la localització del planeta en el Sistema Solar. I a partir d'aquí, tot intent de situació provoca, si no desinterès, problemes gairebé metafísics perquè abastar i comprendre un mapa de l'Univers té més de fe que de constatació empírica, a banda que ningú necessita aquest coneixement per desplaçar-se pel seu món.

Tot i així, si algú està interessat a saber en quin punt i en quin moment la Terra deixa de tenir interès pels àtoms que governen el conjunt de les coses existents, aquí us deixo aquesta il·lustració (encara no arriba a mapa perquè ningú s'ha trobat en la necessitat d'anar tan lluny) que permet situar-nos en un lloc que cada cop es fa tan petit que s'acosta al no res, que és el que som quan deixem de pensar-nos.


[Font: Reddit via VisualLoop]

6 comentaris :

  1. Amb la feinada que tinc per situar-me a Catalunya, crec que deixaré la qüestió per quan em jubili.

    ResponElimina
  2. M'he perdut... :-)

    PD. Malgrat tot és "curiós" com la Terra continua sent el centre de l'Univers (conegut)...

    ResponElimina
  3. Fa temps em van enviar un e-mail increïble del petits que som en comparació amb la immensitat de l'univers ...... Començava amb una imatge aèria d'una ciutat americana, després la càmera anava allunyant, com si sortís del planeta ,fins arribar pràcticament a l'infinit, travessant galàxies, forats negres, aconseguint que el nostre enorme món, semblés una cosa insignificant, com un micropunt en un paper gegantí .... Em va deixar impressionat i em va fer entendre que la supèrbia que de vegades té l'ésser humà, no té valor davant la immensitat de les nostres mancances ...

    ResponElimina
  4. Per cert soc Agus, he signat com anonim, perque no he pogut crear un perfil, o millor dit, no ho he sabut fer...

    ResponElimina
  5. Benvingut, Agus. Realment som ben poca cosa!

    ResponElimina
  6. Galderich, cert que som uns geocèntrics, però... se t'acut un punt de referència millor :-D

    ResponElimina