Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons
Enric H. March
Avís: A causa d'haver estat bloquejat el compte principal de Bereshit, han desaparegut les imatges dels articles d'aquest blog. Lamentem les molèsties causades per aquest fet, del qual no hem rebut cap explicació per part de Blogger. Anirem reposant el material gràfic en la mesura del possible.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Barcelona, plató de còmic

El invierno del dibujante, Paco Roca

No hi ha cap dubte que Barcelona s'ha convertit en aquests darrers anys en protagonista del món del còmic. No pel seu Saló del Còmic, que se celebra aquest cap de setmana, ni perquè sigui la capital de la indústria de la historieta il·lustrada, sinó perquè ella mateixa s'ha convertit en escenari i personatge de moltes de les darreres novetats editorials. Caldrà preguntar-se el perquè. I potser ens equivocaríem si penséssim que és la projecció internacional de la ciutat, amb la seva imatge de modernitat, allò que l'ha fet interessant a guionistes i dibuixants. Això ajuda a l'edició, però potser hauríem de buscar en la Barcelona que ja no és l'autèntic motiu d'aquest interès. Per a més d'una generació de barcelonins, Barcelona és la ciutat perduda amb els Jocs Olímpics del 92. És la ciutat de la memòria. I si m'equivoco, el temps ho dirà.


De moment, amb el Saló a les portes, dilluns 11 d'abril, a les 19 h., se celebrarà a l'Fnac de l'Illa Diagonal la taula rodona Barcelona, plató de còmic, dins les VII Jornades Comiqueres, amb els autors Raule, Roger, Paco Roca, Alfons Font i  Jordi Pastor. Barcelona i el còmic s'uneixen a  través de les mirades de cinc autors, separats per  generacions, estils i inquietuds, però agermanats irremeiablement per  la fascinació cap a la nostra ciutat i les infinites  possibilitats que ofereix  com a escenari. La Barcelona de El invierno del dibujante, on Paco Roca passeja les glòries i les misèries dels dibuixants de Bruguera. El Raval canalla de la sèrie Jazz Maynard, de Raule & Roger; i la Rambla de Jordi Pastor. O la  Barcelona més negra, de la mà d'Alfons Font a Barcelona a trenc d'alba.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada